Sentències d'interès en l'àmbit laboral

Període de prova en dies naturals

El Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria [TSJ Cantàbria 26-01-2024] ha determinat que el còmput del període de prova establert en conveni, quan no s'indica si es tracta de dies laborables o naturals, ha de ser en dies naturals. Per exemple, si el conveni col·lectiu especifica un període de prova de 30 dies sense diferenciació, s'han d'entendre com a dies naturals (és a dir, s'han d'incloure al còmput els caps de setmana i els festius).

En absència de regulació concreta sobre el còmput del període de prova en dies, s'han de computar els dies naturals, segons la normativa civil supletòria (ja que la normativa laboral tampoc especifica res).

S'ha de tenir en compte que, si no hi ha pacte en conveni, la durada del període de prova no pot excedir de sis mesos per als tècnics titulats ni de dos mesos per als altres treballadors.

Canvi de torn

En una empresa el conveni col·lectiu del qual establia un termini de preavís de 48 hores per al canvi de torn o horari, els treballadors van interposar una demanda per sol·licitar que s'ampliés a cinc dies (que és el termini que estableix la llei per a la comunicació de la distribució irregular de la jornada).

Doncs bé, el Tribunal Suprem [TS 14-03-2024] va concloure que:

• Canvi d'horari. Tot i que la llei no exigeix ​​un preavís concret quan es tracta de canvi d'horari, el termini de 48 hores establert en conveni és insuficient, de manera que s'ha de respectar un preavís de cinc dies (per analogia amb allò requerit a la jornada irregular).
• Canvi de torn. Però quan es tracta de canvis de torn –i encara que sembli paradoxal–, com que la llei no estableix un preavís mínim, el termini de 48 hores no infringeix les normes mínimes.

Descans i festius

El Tribunal Suprem [TS 20-03-2024] ha recordat que no es poden fer coincidir els dies de descans variables de l'empresa amb els festius estatals, autonòmics o locals (en aquest cas concret, la facultat d'assignar el descans setmanal corresponia unilateralment a l'empresa).

El tribunal ha recordat que les festes laborals es regulen juntament amb el descans setmanal, i que la seva finalitat és tant permetre que la societat pugui celebrar de manera conjunta certes efemèrides cíviques i religioses com contribuir –igual que el descans diari, setmanal i anual– al descans dels treballadors. Per això, els festius han de tenir un tractament autònom i no poden coincidir amb els descansos (llevat que s'hagin de treballar per contracte, cas en què es poden compensar amb altres dies de descans si es treballen les hores anuals que requereix el conveni).